UN DETECTOR D'AVARIES

Álgebra de boole y puertas lógicas

Portes logiques

Codificació de colors RGB

Diferents circuits amb cocodrile

Al accionar el comutador invertimos el sentido del giro del motor.

Construeix un circuit digital

L'eixugaparabrises d'un automòbil disposa de dos sensors situats sobre el vidre anterior. En el nostre projecte, l'eixugaparabrises es posa tot sol en marxa si tenen lloc les condicions següents:

                                         

circuits integrats

El codi ASCII

El codi ASCII (sigles en anglès per American Standard Code for Information Interchange, és a dir Codi Americà (Je! Lease nord-americà ...) Estàndard per a l'intercanvi d'informació) (es pronuncia Aski). Va ser creat el 1963 pel Comitè Nord-americà d'Estàndards o "ASA", este organisme canvi el seu nom en 1969 per "Institut Nord-americà d'Estàndards Nacionals" o "ANSI" com se'l coneix des de llavors. Aquest codi va néixer a partir de reordenar i ampliar el conjunt de símbols i caràcters ja utilitzats en aquell moment en telegrafia per la companyia Bell. En un primer moment només incloïa lletres majúscules i números, però el 1967 es van agregar les lletres minúscules i alguns caràcters de control, formant aital el que es coneix com US-ASCII, és a dir els caràcters del 0 a 127. Així amb aquest conjunt de només 128 caràcters va ser publicat el 1967 com a estàndard, contenint tots el necessari per escriure en idioma anglès. El 1981, l'empresa IBM va desenvolupar una extensió de 8 bits del codi ASCII, anomenada "pagina de codi 437", en aquesta versió es van reemplaçar alguns caràcters de control obsolets, per caràcters gràfics. A més es van incorporar 128 caràcters nous, amb símbols, signes, gràfics addicionals i lletres llatines, necessàries per a la escriptures de textos en altres idiomes, com ara l'espanyol. Així va ser com es van sumar els caràcters que van del ASCII 128 al 255. IBM va incloure suport a aquesta pàgina de codi en el maquinari del seu model 5150, conegut com "IBM-PC", considerada la primera computadora personal. El sistema operatiu d'aquest model, el "MS-DOS" també feia servir el codi ASCII estès. Gairebé tots els sistemes informàtics de l'actualitat utilitzen el codi ASCII per representar caràcters, símbols, signes i textos (141).