El codi ASCII

El codi ASCII (sigles en anglès per American Standard Code for Information Interchange, és a dir Codi Americà (Je! Lease nord-americà ...) Estàndard per a l'intercanvi d'informació) (es pronuncia Aski). Va ser creat el 1963 pel Comitè Nord-americà d'Estàndards o "ASA", este organisme canvi el seu nom en 1969 per "Institut Nord-americà d'Estàndards Nacionals" o "ANSI" com se'l coneix des de llavors. Aquest codi va néixer a partir de reordenar i ampliar el conjunt de símbols i caràcters ja utilitzats en aquell moment en telegrafia per la companyia Bell. En un primer moment només incloïa lletres majúscules i números, però el 1967 es van agregar les lletres minúscules i alguns caràcters de control, formant aital el que es coneix com US-ASCII, és a dir els caràcters del 0 a 127. Així amb aquest conjunt de només 128 caràcters va ser publicat el 1967 com a estàndard, contenint tots el necessari per escriure en idioma anglès. El 1981, l'empresa IBM va desenvolupar una extensió de 8 bits del codi ASCII, anomenada "pagina de codi 437", en aquesta versió es van reemplaçar alguns caràcters de control obsolets, per caràcters gràfics. A més es van incorporar 128 caràcters nous, amb símbols, signes, gràfics addicionals i lletres llatines, necessàries per a la escriptures de textos en altres idiomes, com ara l'espanyol. Així va ser com es van sumar els caràcters que van del ASCII 128 al 255. IBM va incloure suport a aquesta pàgina de codi en el maquinari del seu model 5150, conegut com "IBM-PC", considerada la primera computadora personal. El sistema operatiu d'aquest model, el "MS-DOS" també feia servir el codi ASCII estès. Gairebé tots els sistemes informàtics de l'actualitat utilitzen el codi ASCII per representar caràcters, símbols, signes i textos (141).